Neus Massanet

Candidatures

Propostes al Senat

Programa electoral de Formentera al Senat

Neus Massanet – Amb veu pròpia al Senat

Les eleccions a Corts Generals del proper 29 de novembre representen un moment decisiu per a Formentera, que per primera vegada en la història elegirà un representant propi al Senat. L’onada de dreta i extrema dreta posa en qüestió drets que crèiem consolidats, afebleix els serveis públics i qüestiona fins i tot el model d’estat social que hem construït en 50 anys de democràcia. És per això que, des d’una mirada progressista i feminista, una mirada arrelada a la nostra terra, ens hem unit per oferir una alternativa unitària i progressista al Senat.

Fins ara compartíem la nostra veu al Senat amb Eivissa. A partir d’ara, Formentera podrà triar la seva pròpia veu. Així neix Formentera al Senat, la candidatura conjunta de Gent per Formentera, PSOE i Moviment Sumar.

Compromisos de la senadora amb Formentera

1. Grup parlamentari. La senadora electa s'incorporarà al Grup Mixt o a un altre grup progressista, compartit per diverses formacions, reforçant la veu de Formentera i l’autonomia de la candidatura. La decisió es prendrà d'acord amb els tres socis i se n'informarà públicament.

2. Contacte directe. Oficina oberta a Formentera, amb atenció directa a la ciutadania i a les entitats.

3. Retiment de comptes. La senadora informarà públicament, almenys dues vegades l'any, de les iniciatives presentades, les votacions rellevants i els resultats obtinguts (què s'ha demanat, què s'ha aconseguit i què queda pendent).

4. Comissió de seguiment. Es constituirà una comissió de seguiment amb representació dels tres socis i oberta a les entitats socials de l'illa, que podrà proposar iniciatives a la senadora.

5. Consell Insular. Tots els acords unànimes del Ple del Consell que depenguin de l'Estat es portaran al Senat en forma de moció o pregunta.

6. Drets socials. Votarà en contra de qualsevol projecte de llei que suposi pèrdua de drets socials i a favor dels que en suposin la recuperació.

Des de la unitat, ens comprometem a:

1. Triple insularitat

Lluitarem perquè el Règim Especial de les Illes Balears reconegui la triple insularitat en tot el seu abast, amb mesures específiques per a Formentera i amb una partida pròpia als Pressuposts Generals de l'Estat. El reconeixement no pot quedar en una declaració: ha de tenir recursos garantits cada any. Defensarem també un sistema de finançament autonòmic que incorpori el cost real de prestar serveis a la nostra illa.

La connexió és part del mateix problema. Demanarem revisar i millorar les obligacions de servei públic dels vols i de les barques entre illes i amb la península. Defensarem blindar el descompte de resident, perquè no depengui de cada pressupost i arribi a totes les persones residents, amb independència de la seva nacionalitat.

Vigilarem que es mantinguin les normes que subvencionen el trasllat de residus a Eivissa i en defensarem la continuïtat i l'ampliació.

Formentera no és l'única illa amb aquests problemes. Treballarem per aconseguir finançament europeu específic per als territoris insulars i per establir aliances amb altres arxipèlags i regions d'Europa amb una realitat semblant. Defensarem davant la Unió Europea la reforma del reglament de mínims, que limita les ajudes a les empreses insulars, i ho defensarem a la comissió d’insularitat al Senat.

2. Carestia de la vida

Viure a Formentera és més car, i no sempre per raons inevitables. Els carburants, la cistella de la compra, els materials de construcció i l'obra pública hi tenen preus més alts que en altres territoris.

Defensarem un IVA reduït per a les Illes Balears que compensi la insularitat, dins del marge que permet la normativa europea. Demanarem que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència vigili la formació de preus dels carburants i de la distribució a l'illa, per evitar abusos de les companyies.

Impulsarem que la contractació pública de l'Estat tengui en compte el sobrecost de construir a Formentera, perquè les obres públiques no quedin aturades ni s'encareixin per manca d'adaptació a la realitat insular. I defensarem que les beques estatals incorporin un complement d’insularitat que cobreixi el desplaçament i l'allotjament dels estudiants de Formentera.

3. Connectivitat: transport i xarxes

Estar ben connectat és una condició per viure i treballar a Formentera, tant pel que fa al transport com a les telecomunicacions.

Transport. Defensarem que la línia marítima amb la península funcioni tot l'any amb obligacions de servei públic, especialment per al transport de mercaderies. Demanarem que l'Autoritat Portuària de Balears ordeni els usos del port de la Savina d'acord amb les necessitats dels residents i la capacitat de l'illa, i defensarem la cogestió de ports i aeroports amb les institucions de les Illes. Com que el nostre aeroport és el d'Eivissa, reclamarem més vols directes a l'hivern i una revisió de les taxes aeroportuàries que ho afavoreixi.

Transport públic. Les bonificacions estatals al transport públic s'han anat prorrogant any rere any. Defensarem consolidar-les per llei: gratuïtat per als menors de 14 anys, descomptes per als joves, amb l'objectiu d'avançar cap a la gratuïtat fins als 26 anys, i suport a les persones vulnerables. Impulsarem que el finançament estatal arribi també als serveis de transport a demanda per a les zones rurals amb població dispersa.

Xarxes. Defensarem que els programes estatals d'extensió de la fibra òptica i de la cobertura mòbil arribin a tot el territori de Formentera, inclòs el disseminat.

4. Mobilitat sostenible

Formentera ha estat pionera a limitar l'entrada de vehicles amb Formentera.eco, un marc de mobilitat sostenible que demostra que es pot protegir el territori sense renunciar a moure's.

Defensarem que les polítiques estatals de mobilitat reconeguin i financin aquest tipus de mesures en territoris amb una capacitat de càrrega limitada. Promourem iniciatives legislatives estatals que facilitin marcs semblants a Formentera.eco i que donin seguretat jurídica a les administracions que les apliquen.

Demanarem finançament estatal per desplegar el Pla de Mobilitat Sostenible de Formentera: més transport públic, electrificació de vehicles, carrils bici i itineraris per a vianants. La mobilitat sostenible és, al cap i a la fi, una manera de protegir el medi ambient.

5. Habitatge

Lluitarem per un habitatge digne i assequible per a qui viu a Formentera tot l'any, i plantarem cara a l'especulació immobiliària. L'habitatge no afecta només les famílies i els joves: afecta també la qualitat dels serveis públics i privats.

L’accés a l’habitatge a Formentera està afectat per la pressió turística, la compra especulativa, el segment de luxe, les segones residències i la manca d'oferta residencial assequible. Cal prioritzar l'ús residencial i evitar que el mercat expulsi les persones que sostenen la vida de l'illa cada dia. Però la resposta no pot passar per ocupar més territori ni per consumir més recursos sense límit: qualsevol política d'habitatge ha de tenir en compte la capacitat real de Formentera, l'aigua, la depuració, la mobilitat i la preservació del nostre entorn.

Defensarem limitar la compra d'habitatge per part de persones no residents, amb un període mínim de residència per poder comprar, explorant totes les vies compatibles amb la Constitució i el dret europeu.

Defensarem també que la normativa estatal d'habitatge doni més eines a les administracions de les Illes per frenar l'ús especulatiu, que el lloguer de temporada es reguli perquè no s'utilitzi per eludir la protecció de les persones llogateres, i una fiscalitat estatal que penalitzi l'especulació i afavoreixi l'habitatge habitual. I reclamarem solucions d'habitatge per al personal de l'Estat destinat a Formentera.

Per ampliar l'oferta de lloguer residencial sense consumir més territori, també cal implicar els propietaris. Promourem incentius fiscals per als propietaris que ofereixin habitatges de lloguer habitual a preus assequibles, i defensarem reforçar les garanties públiques per als qui incorporin els seus habitatges a programes de lloguer social, amb cobertura davant impagaments i desperfectes.

Prioritzarem el lloguer social i assequible, amb criteris d'accés transparents i ajustats a les necessitats de la població. Defensarem que els habitatges públics mantenguin sempre la seva funció social i no acabin incorporant-se al mercat especulatiu, també els que promogui l'Estat a Formentera.

Defensarem reforçar la inspecció dels usos turístics il·legals d'habitatges, en coordinació amb les administracions competents, i que el registre estatal d'arrendaments de curta durada sigui una eina útil per detectar-los.

6. Medi ambient

Protegir el medi ambient i fer front a l'emergència climàtica és protegir el futur de Formentera. Una illa fràgil, baixa i envoltada de mar notarà abans que altres territoris els efectes del canvi climàtic.

Finançament segons la població real. L'impacte ambiental el genera tota la població present a l'illa, no només la censada. Segons l'Indicador de Pressió Humana de l'IBESTAT, l'agost de 2025 Formentera va arribar a 35.729 persones presents en un sol dia, i el rècord és de 40.994, l'agost de 2017. En els darrers anys, el màxim d'estiu ha arribat a ser unes tres vegades el mínim d'hivern. Defensarem que el finançament ambiental de l'Estat tengui en compte aquesta població real, i no només el padró.

Delimitació de costes. Defensarem una solució que permeti a les famílies afectades per la delimitació de costes mantenir l’ús de les edificacions construïdes legalment i que garanteixi la protecció mediambiental del litoral.

Àrees marines protegides. Impulsarem la creació de noves àrees marines protegides en aigües exteriors de Formentera, basades en criteris científics i en la conservació dels hàbitats i dels recursos marins, amb la participació del sector pesquer artesanal. Defensarem també que l'Estat sol·liciti a l'Organització Marítima Internacional la declaració de les aigües de les Balears com a Zona Marítima Especialment Sensible.

Posidònia. Reclamarem finançament estatal no només per vigilar i protegir les praderies de posidònia en bon estat, sinó també per restaurar els fons marins danyats pels fondejos i per retirar els residus acumulats a la mar. La posidònia és un patrimoni de tota la Mediterrània, i la seva protecció no pot recaure només sobre Formentera.

Xarxa Natura 2000. La protecció de Formentera va més enllà del Parc Natural de ses Salines. Demanarem a l'Estat que informi de la situació dels espais marins de la Xarxa Natura 2000 que són de la seva competència, i dels plans i actuacions que hi ha pendents. Reclamarem finançament per a la seva gestió i vigilància: fondeig ecològic amb boies, control dels fondejos sobre la posidònia i protecció de les espècies amenaçades, incloses les aus marines.

Biodiversitat terrestre. La sargantana és una espècie endèmica protegida per la normativa europea i amenaçada per l'expansió de serps invasores. Reclamarem finançament estatal per a la seva conservació i per reforçar els programes de control i eradicació d'aquestes serps. Com que els ports d'interès general depenen de l'Estat, demanarem millorar els controls sobre l'entrada d'arbres ornamentals, en col·laboració amb les administracions competents, per evitar noves introduccions.

Aigua i energia. Demanarem suport estatal per tancar el cicle de l'aigua a Formentera, de manera que l'aigua depurada es regeneri i es reutilitzi. Reclamarem un acord de cofinançament entre l’Estat, el Govern balear i el Consell de Formentera per renovar l’emissari submarí de la depuradora, millorar els trams de clavegueram i les estacions de bombament més vulnerables, i prevenir desbordaments i abocaments que puguin afectar els estanys i el litoral. Impulsarem una fiscalitat europea sobre l'ús de jets privats als aeroports de les Illes.

7. Sector primari

El camp i la mar de Formentera produeixen aliments, mantenen el paisatge i preserven una forma de vida. Volem un sector primari viu, amb relleu generacional i amb una cultura de producció ecològica.

Triple insularitat. Reclamarem més ajudes estatals per dur subministraments a Formentera i per comercialitzar a l'illa els productes del camp i de la mar.

Agricultura i ramaderia. Defensarem ajudes estatals i europees per recuperar terres, incorporar joves al camp, modernitzar l'escorxador i impulsar l'obrador de la Cooperativa, dins d'una política de desenvolupament rural que tingui en compte la realitat insular.

Aigua per al camp. Reclamarem finançament estatal perquè l'aigua regenerada arribi a més finques i se'n garanteixi la qualitat.

Prevenció de plagues. Demanarem suport estatal per reforçar la vigilància del material vegetal que arriba a l'illa i per actuar davant plagues com la que afecta les figueres de pic.

Pesca artesanal. Reclamarem a l'Autoritat Portuària de Balears millores per als pescadors al port de la Savina, i defensarem que l'Estat tingui en compte la flota artesanal de Formentera en les negociacions pesqueres europees.

8. Competitivitat econòmica: turisme

El turisme és el principal motor econòmic de Formentera, però la seva competitivitat depèn de preservar allò que fa única l'illa. Apostem per un turisme respectuós amb la capacitat del territori. Reclamarem suport estatal a les mesures del Consell de Formentera per reduir la pressió de les visites d’un dia sobre els espais naturals de l’illa.

Defensarem que Formentera tingui accés als programes estatals de sostenibilitat turística en destinació, per finançar projectes que redueixin la pressió sobre el territori. Impulsarem que la promoció turística de l'Estat ajudi a desestacionalitzar, amb atenció especial a la temporada baixa i a la connectivitat aèria d'hivern. I defensarem que el registre estatal d'arrendaments de curta durada sigui una eina eficaç contra l'oferta turística il·legal, en coordinació amb les administracions de les Illes.

9. Innovació i investigació

Defensarem que els organismes públics de recerca de l'Estat, com el Consell Superior d'Investigacions Científiques i l'Institut Espanyol d'Oceanografia, desenvolupin projectes a Formentera sobre la posidònia, els ecosistemes marins i els efectes del canvi climàtic a les illes. Impulsarem que les convocatòries estatals de recerca i innovació valorin els projectes en territoris insulars. I defensarem que els programes estatals de digitalització de petites empreses i persones autònomes arribin de manera efectiva al teixit econòmic de l'illa, per diversificar l'economia més enllà del turisme.

10. Treball digne

Una economia estacional com la de Formentera no pot significar feina precària. Defensarem que el treball permeti viure a l'illa amb dignitat tot l'any.

Donarem suport a l'increment del salari mínim interprofessional i a la millora del poder adquisitiu, i a la lluita contra la precarietat laboral. Defensarem el paper de les organitzacions sindicals i la força vinculant dels convenis col·lectius que garanteix la Constitució.

L'estacionalitat necessita respostes pròpies. Defensarem millores en la protecció dels treballadors i les treballadores fixos discontinus i un model d'ajudes que tingui en compte l'estacionalitat laboral de les illes.

Donarem suport a la inclusió de les malalties pròpies de les cambreres de pis en el quadre de malalties professionals, i que culmini el procediment per aplicar-los coeficients reductors de l'edat de jubilació. Vetllarem també per mesures que redueixin les malalties professionals en els sectors amb més desgast físic.

11. Pensions

Protegirem el sistema públic de pensions i defensarem que les pensions mantinguin el poder adquisitiu de les persones grans, amb especial atenció a les pensions mínimes i no contributives. A Formentera, on el cost de la vida és més alt, una pensió que no s'actualitza és una pensió que s'empobreix.

La sostenibilitat de les pensions depèn també de la qualitat de l'ocupació. Per això, la defensa de les pensions va lligada a la millora dels salaris i dels drets de les persones treballadores.

12. Sanitat i educació públiques

Blindarem el dret a la sanitat i a l'educació públiques. No permetrem cap passa enrere.

La gestió de tots dos serveis correspon al Govern balear, però l'Estat fixa la legislació bàsica i bona part del finançament. Des del Senat defensarem una legislació estatal que garanteixi el caràcter públic, universal i gratuït de la sanitat i de l'educació, i ens oposarem a qualsevol reforma que suposi retallades o privatitzacions.

Defensarem també que el sistema de finançament reconegui el cost de prestar aquests serveis a Formentera, perquè la ciutadania de l'illa tingui els mateixos drets que la de qualsevol altre territori.

Salut mental. La salut mental és una part essencial de la salut pública. L'aïllament, l'estacionalitat laboral i la dificultat d'accedir a atenció especialitzada poden agreujar els problemes. Defensarem que l'Estat reforci el finançament de la salut mental dins del Sistema Nacional de Salut i que l'estratègia estatal de salut mental tengui en compte els territoris insulars, perquè l'atenció psicològica i psiquiàtrica sigui accessible sense haver de sortir de l'illa. Donarem suport a la prevenció del suïcidi.

13. Dependència

Defensarem el desenvolupament complet de la Llei de dependència, perquè les persones dependents de Formentera i les seves famílies tinguin accés als mateixos recursos i serveis que a Eivissa.

Impulsarem l'increment del finançament estatal de la dependència, la reducció de les llistes d'espera i el reconeixement del sobrecost de prestar els serveis d'atenció a domicili a Formentera.

14. Igualtat

La igualtat entre dones i homes ha de ser un eix transversal de tota la política, no un apartat aïllat.

Lluitarem contra qualsevol intent de desmantellar la protecció, l'ajuda i la reparació a les dones víctimes de violència masclista. Defensarem que els fons del Pacte d'Estat contra la violència de gènere arribin a Formentera amb recursos a la mateixa illa, perquè cap víctima hagi de sortir-ne per rebre atenció.

Defensarem mesures estatals per eliminar la bretxa salarial i perquè la conciliació de la vida laboral, familiar i personal sigui real, especialment en sectors estacionals amb jornades llargues.

Diversitat sexual i de gènere. Defensarem els drets de les persones LGTBIQA+ i el desplegament complet de la legislació estatal per a la igualtat de les persones i ens oposarem a qualsevol retrocés. Defensarem que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i la Fiscalia disposin de formació i protocols eficaços contra els delictes d'odi, i que els recursos estatals d'atenció i suport arribin també a Formentera, on la manca d'anonimat pot fer més difícil demanar ajuda.

15. Protecció del menor en entorns digitals

Infants i adolescents creixen connectats, i les institucions els han de protegir també en l'entorn digital.

Donarem suport a una legislació estatal que protegeixi les persones menors d'edat en els entorns digitals: sistemes eficaços de verificació d'edat per accedir a continguts per a adults, més obligacions per a les plataformes i més mitjans per perseguir l'assetjament i l'explotació en línia. Defensarem que aquesta protecció vagi acompanyada de recursos per a l'educació digital de famílies i centres educatius.

16. Immigració

La gestió de la migració és una competència compartida entre l’Administració local, l’autonòmica i l’estatal. Defensarem una política migratòria respectuosa amb els drets humans, amb vies d'arribada segures i legals.

Reclamarem polítiques d'acollida i de benestar amb recursos suficients, i un repartiment equitatiu de les persones menors que arriben, dins i fora de la comunitat autònoma. A escala europea, defensarem que es garanteixin mecanismes de solidaritat entre els estats membres per a la gestió dels fluxos migratoris, amb el suport efectiu dels altres estats europeus.

17. Serveis de l'Estat

Reclamarem una presència estable i suficient dels serveis de l'Estat a Formentera, amb personal i mitjans adequats durant tot l'any, no només amb reforços d'estiu.

Reclamarem plantilles de la Guàrdia Civil adequades a la població real de l'illa i una base permanent de Salvament Marítim al port de la Savina, una reivindicació que el Ple del Consell de Formentera va aprovar per unanimitat el juliol de 2026.

Perquè les places no quedin vacants, defensarem l'increment del complement de residència i del plus d'insularitat del personal de l'Estat a Formentera, i borses de treball específiques per a l'illa.

18. Justícia

Impulsarem la reforma de la Llei de demarcació i planta judicial perquè Formentera sigui partit judicial i tengui el seu propi tribunal d’instància.

Mentrestant, treballarem perquè la justícia sigui més a prop. Defensarem consolidar i reforçar l’Oficina de Justícia de Formentera, amb més mitjans perquè cada vegada més tràmits, declaracions i judicis es puguin fer des de l’illa. I demanarem al Consell General del Poder Judicial, a través del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, que els judicis dels assumptes de Formentera es puguin celebrar periòdicament a l’illa, com permet la Llei orgànica del poder judicial.

Res d’això funcionarà sense professionals: per això reclamam també solucions d’habitatge i incentius per al personal de justícia destinat a les Pitiüses.

19. Llengua i cultura pròpia

El català és la llengua pròpia de Formentera i ha de ser un element de cohesió en una illa amb persones de procedències molt diverses. La cultura és part de la nostra identitat i també de la nostra economia.

Defensarem la participació de l'Estat en els grans equipaments culturals de l'illa, com el Museu de Formentera, i una biblioteca pública de titularitat estatal a Formentera. Impulsarem també la inversió estatal en la conservació del patrimoni de l'illa.

Reconeixement i Unió Europea. Impulsarem el reconeixement ple del plurilingüisme de l'Estat i donarem suport a l'oficialitat del català a la Unió Europea.

Senat. Avui el català només es pot fer servir al Senat en el debat de mocions al Ple, a la Comissió General de les Comunitats Autònomes i en alguns escrits. Defensarem reformar el Reglament del Senat perquè s'hi pugui parlar català en totes les activitats parlamentàries.

Administració General de l'Estat. Defensarem el dret a ser atès en català per l'Administració General de l'Estat presencialment, per telèfon i per via telemàtica, i que els serveis públics digitals de l'Estat estiguin disponibles en català.

Justícia i seguretat. Defensarem que el català es pugui fer servir davant els tribunals sense que això suposi cap perjudici, retard o cost per a la ciutadania. Defensarem també els drets lingüístics de les persones davant les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.

Audiovisual. Defensarem més presència del català a l'audiovisual i a les plataformes digitals, i l'eliminació de les barreres que dificulten la recepció dels mitjans audiovisuals públics dels territoris de parla catalana.

Consumidors. Impulsarem una legislació estatal que garanteixi els drets lingüístics dels consumidors en els serveis de telecomunicacions, energia, transport, serveis financers i plataformes digitals.

20. Memòria democràtica i patrimoni històric

Durant la postguerra, Formentera va acollir una colònia penitenciària franquista a es Campament. Recuperar aquesta memòria és un deure democràtic. Per això ens comprometem a:

Fer el seguiment del procediment perquè la declaració es resolgui dins del termini legal, abans del 30 d'octubre de 2027.

Exigir que les mesures de difusió previstes (plaques, panells, recursos audiovisuals i un punt de reconeixement de les víctimes) tenguin pressupost, calendari i un responsable d'execució.

Impulsar fórmules d'acord amb els propietaris dels terrenys perquè el lloc es pugui visitar.

Reclamar la col·laboració de l'Estat i de la UE en la identificació de les víctimes enterrades al cementeri de Sant Francesc i en l'atenció a les seves famílies.

Demanar que la senyalització i els materials siguin en català, i que es coordinin amb el Consell de Formentera i amb la protecció del lloc com a Bé d'Interès Cultural.

Demanar el suport de l'Estat per crear un itinerari de memòria a Formentera que connecti els espais vinculats al penal.

Patrimoni històric: salines, escars i molins. La memòria de Formentera també és a les salines, als escars i als molins. Són patrimoni cultural i natural alhora, i la seva conservació pot ser compatible amb la protecció del medi ambient i amb una activitat econòmica sostenible.

El conjunt saliner de Formentera està declarat Bé d'Interès Cultural i forma part del Parc Natural de ses Salines i de la Xarxa Natura 2000. A l'estany Pudent s'hi conserven les restes de la base d'hidroavions que hi va funcionar entre 1937 i 1953: el moll i el dipòsit de combustible. Defensarem que l'Estat contribueixi a recuperar aquest patrimoni i a fer-lo accessible, mitjançant el programa de l'1,5% Cultural i la captació de fons europeus de patrimoni i biodiversitat, en col·laboració amb el Consell de Formentera i amb els propietaris. Impulsarem també que la base d'hidroavions s'integri en l'itinerari de memòria de l'illa.

La majoria dels escars, els varadors tradicionals de la costa, són dins del domini públic marítimoterrestre. Defensarem que la normativa estatal de costes en reconegui el valor etnològic i en permeti la conservació i l'ús tradicional. Defensarem també el suport estatal a la recuperació dels molins de l'illa.

21. Benestar animal

La protecció dels animals és una qüestió de civilitat i de responsabilitat pública.

Defensarem el desplegament efectiu de la Llei estatal de protecció dels drets i el benestar dels animals, amb finançament de l'Estat, perquè el Consell Insular de Formentera pugui complir les obligacions que li atribueix: centres d'acollida, campanyes d'identificació i esterilització i control de colònies felines.

És el moment d’unir les forces de totes les persones progressistes de Formentera perquè la nostra illa tingui, per primera vegada, una veu pròpia i compromesa al Senat.